-Amor particular-
[...] Que junts em caminat,en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus motsi en la nostra partida sempre
m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amagoem caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.
T'estimo, sí,potser amb timidesa, potser sense saber-ne,
t'estimo, i et sóc gelósi el poc que valc m'ho nego,
si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç quan veig la teva força,
que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència.
Però tot això serà una altra història,
ara vull agraïr-te tant tamps que fa que t'estimo. [...]
[LLuis LLach]
