16 de enero de 2007

Fins aviat mariner!!!!

amb aquestes paraules màgiques, que tans bons records ens porten de les fantastiques estones que hem passat junts, et diem adèu Joan, AMICS PER SEMPRE!!!!!  [ITACA]

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port

que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre del que saben.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat

fent el camí, sense esperar

que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Itaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara s'acosta.

I quan creieu que arribeu,

sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta i,

quan sereu deslliurats,

tingueu ben present no aturar-vos.

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

[LLuis LLach]

després d'això només em queda per dir... que sempre te admirat, et segueixo admiran i sempre t'admiraré!!!! ets un autentic mariner!! i per mi has sigut una magnifica persona i un pare exemplar!!!

Sigues feliç a Itaca!!!

No t'oblidaré!

T'estimo papa!!!!

[Quepe]

[ 5 Gener 2oo7 ]

1 comentario:

MARTA RUIZ dijo...

L'ONA MÉS GRAN (El Pedraforca)

Entre Ensija i Pedraforca
a les valls, Saldes al mig,
aquests dos gegants vigilen
des d'allà la llunyania
aquest poble tan petit

i a una noia de la costa,
filla de l'Alt Empordà,
que va vindre de l'Escala
a passar una temporada
i a la fi s'hi va quedar.

Va quedar-se enamorada
de la Serra i el Cadí,
de Coll l'Euga, Coll de Bauma,
de Font Freda, Roca Blanca
i d'un noi que viu aquí.

NO ANYORO EL MAR SI ESTIC AMB TU,
ALS PRATS DAURATS JO HI VEIG LA CALMA ,
EL TEMPORAL SÓN LES MUNTANYES
I EL PEDRAFORCA L'ONA MÉS GRAN.

Aquell noi, pastor d'ovelles,
de la noia es va encisar
per les coses que li deia
de la seva costa brava
i aquells ulls blaus com el mar.

Li explicava que a la costa
els pastors són pescadors,
que la brisa és la rosada,
les valls són la mar daurada,
Cap de Creus el Mirador.

Són les Medes un miratge,
Gresolet el paradís,
pren, si vols, el meu missatge:
la màgia del Pedraforca
és la que m'ha dut aquí.

NO ANYORO EL MAR...

Marta Ruiz