aLoHa...au oe!

-Amor particular-

[...] Que junts em caminat,en la joia junts, en la pena junts,

i has omplert tan sovint la buidor dels meus motsi en la nostra partida sempre

m'has donat un bon joc.

Per tot això i coses que t'amagoem caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,potser amb timidesa, potser sense saber-ne,

t'estimo, i et sóc gelósi el poc que valc m'ho nego,

si em negues la tendresa;

t'estimo, i em sé feliç quan veig la teva força,

que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,i vindrà l'adéu, com així ha de ser,

i em pregunto si trobaré el gest correcte,

i sabré acostumar-me a la teva absència.

Però tot això serà una altra història,

ara vull agraïr-te tant tamps que fa que t'estimo. [...]

[LLuis LLach]